Una contextualització animada per veure el treball en equip.

En total connexió amb el lideratge trobem el treball en equip. En aquesta activitat l'alumnat ha d'entendre que un equip és un grup de persones amb habilitats diferents, però units per un únic objectiu. D'aquesta manera, el treball en equip es caracteritza no sols per treballar en grup. El fet de tenir habilitats diferents fa que tots siguen necessaris. En definitiva, en un equip no sols hi ha un líder, sinó que tots tenen la seva part de lideratge.

Aquest raonament pot mostrar-se amb una contextualització molt senzilla i al mateix temps interessant. Hem d'organitzar la classe en grups de 4 persones, i els donem un joc de rol en què hi ha hagut un naufragi i són els únics supervivents. De sobte, arriben a una illa perduda del Pacífic, i han d'organitzar-se en diferents tasques per sobreviure. Cada integrant tenia un treball abans, donant-se un arquitecte/-a, un metge/-essa, un ramader/-a i un peixcater/-a. 

El joc comença quan cada integrant ha de pensar per què podria ser útil al grup, tenint en compte el seu treball anterior. Ha de fer una llista en qüestió de 5 minuts. Més tard, han de fer una posada en comú i poden atribur altres ocupacions als seus companys, per acabar completant una taula com la següent:

Metge/-essa	Peixcater/-a	Ramader/-a de bous	Arquitecte/-a

Una volta replenada amb les tasques que cada membre podria desenrotllar, la posem en comú a la resta de la classe. El resultat és que a cada membre se li atribuïxen tasques que tan sols ell o ella pot fer en el moment d'arribar a l'illa. Per exemple, cap com l'arquitecte pot construir un refugi resistent, ni cap com el ramader coneix tant els animals, etc. Ahí venen dues preguntes que introduïxen el concepte:

1. Aquests personatges, tenen algún objectiu en comú? Tots responen a lúníson que l'objectiu de tots és sobreviure.

2. D'altra banda, creieu que si prescindim d'algun membre, es dificultaria la supervivència? Ací recordeu dir-los que parlem del moment d'arribar a l'illa! En un primer moment, seria difícil saber què menjar i què no sense un metge, o construir una cabanya en condicions sense un arquitecte. 

D'aquesta manera, el missatge que els ha de quedar clar és que un equip requerix de tots. Si un membre de l'equip falla, aquest s'enfonsa. Podem posar un exemple que és molt proper a d'ells i entenen prou bé: la creació d'una sèrie de televisió. Si fem un llistat de les persones involucrades en la creació d'una sèrie de televisió,pronte veiem que, sense un bon director, dóna igual que el guió siga fructuós i els actors increïbles, i viceversa. 

Aquest últim missatge és de vital importància, sobretot si voleu disposar-los en equips a l'hora de realitzar treballs de major complexitat, com és el meu cas.

Realment, aquesta dinàmica deixa clar el missatge que perseguia transmetre-los, i a més ha servit per què els i les alumnes posen de manifest la seva creativitat, inventant i atribuint càrrecs molt enginyosos per a cada càrrec. Tant a 1r. com a 3r. d'ESO, m'ha deixat amb ganes de repetir-la. Ara bé, les pautes s'han de tenir molt clares a l'hora d'aplicar-lo, i les instruccions han de ser ben clares. Mals menors d'un joc amb el que els i les alumnes es divertixen i posen a prova les seves habilitats organitzatives. Vos el recomane.