Una contextualització animada per veure el treball en equip.

En total connexió amb el lideratge trobem el treball en equip. En aquesta activitat l'alumnat ha d'entendre que un equip és un grup de persones amb habilitats diferents, però units per un únic objectiu. D'aquesta manera, el treball en equip es caracteritza no sols per treballar en grup. El fet de tenir habilitats diferents fa que tots siguen necessaris. En definitiva, en un equip no sols hi ha un líder, sinó que tots tenen la seva part de lideratge.

Aquest raonament pot mostrar-se amb una contextualització molt senzilla i al mateix temps interessant. Hem d'organitzar la classe en grups de 4 persones, i els donem un joc de rol en què hi ha hagut un naufragi i són els únics supervivents. De sobte, arriben a una illa perduda del Pacífic, i han d'organitzar-se en diferents tasques per sobreviure. Cada integrant tenia un treball abans, donant-se un arquitecte/-a, un metge/-essa, un ramader/-a i un peixcater/-a. 

El joc comença quan cada integrant ha de pensar per què podria ser útil al grup, tenint en compte el seu treball anterior. Ha de fer una llista en qüestió de 5 minuts. Més tard, han de fer una posada en comú i poden atribur altres ocupacions als seus companys, per acabar completant una taula com la següent:

Metge/-essa	Peixcater/-a	Ramader/-a de bous	Arquitecte/-a

Una volta replenada amb les tasques que cada membre podria desenrotllar, la posem en comú a la resta de la classe. El resultat és que a cada membre se li atribuïxen tasques que tan sols ell o ella pot fer en el moment d'arribar a l'illa. Per exemple, cap com l'arquitecte pot construir un refugi resistent, ni cap com el ramader coneix tant els animals, etc. Ahí venen dues preguntes que introduïxen el concepte:

1. Aquests personatges, tenen algún objectiu en comú? Tots responen a lúníson que l'objectiu de tots és sobreviure.

2. D'altra banda, creieu que si prescindim d'algun membre, es dificultaria la supervivència? Ací recordeu dir-los que parlem del moment d'arribar a l'illa! En un primer moment, seria difícil saber què menjar i què no sense un metge, o construir una cabanya en condicions sense un arquitecte. 

D'aquesta manera, el missatge que els ha de quedar clar és que un equip requerix de tots. Si un membre de l'equip falla, aquest s'enfonsa. Podem posar un exemple que és molt proper a d'ells i entenen prou bé: la creació d'una sèrie de televisió. Si fem un llistat de les persones involucrades en la creació d'una sèrie de televisió,pronte veiem que, sense un bon director, dóna igual que el guió siga fructuós i els actors increïbles, i viceversa. 

Aquest últim missatge és de vital importància, sobretot si voleu disposar-los en equips a l'hora de realitzar treballs de major complexitat, com és el meu cas.

Realment, aquesta dinàmica deixa clar el missatge que perseguia transmetre-los, i a més ha servit per què els i les alumnes posen de manifest la seva creativitat, inventant i atribuint càrrecs molt enginyosos per a cada càrrec. Tant a 1r. com a 3r. d'ESO, m'ha deixat amb ganes de repetir-la. Ara bé, les pautes s'han de tenir molt clares a l'hora d'aplicar-lo, i les instruccions han de ser ben clares. Mals menors d'un joc amb el que els i les alumnes es divertixen i posen a prova les seves habilitats organitzatives. Vos el recomane.

Continuem amb les habilitats del líder: ara veurem l'art de negociar.

Una volta vista la importància de dur a terme una comunicació efectiva a l'empresa, veurem la següent habilitat del líder: la capacitat per negociar. És necessari veure en quines situacions podem trobar una negociació de "guanyar-guanyar" i en quins altres casos una altra de "guanyar-perdre", així com quins són els elements a tenir en compte a l'hora de negociar. Realment, els alumnes han d'acabar veient que la negociació és un procés en què dues persones amb interessos propis apropen postures per poder arribar a un acord.

Res millor, per tant, que un joc de rol per dur a terme aquesta tasca. En un primer moment, per a 3r. d'ESO, vaig pensar en proposar dues situacions com les següents:

LA MOTO

Comprador

Has vist anunciada una moto i estàs decidit a comprar-te-la. No obstant, el preu al que s’anuncia et sembla molt alt. Ja té 5 anys d’antiguitat i creus que el seu valor ha baixat. Actualment, el preu de la moto és de 850 €, però tan sols estat disposat/-da a pagar un màxim de 780€.

Venedor

Has anunciat la teva moto per vendre-la. Té cinc anys d’antiguitat però fa poc li posares un motoret nou, de manera que a nivel tècnic és com si fos nova. La vols vendre per 850€, però estaries disposat a rebaixar-li el preu fins 760€.

ESTUDIA AMB NOSALTRES

Estudiant

Has finalitzat el Batxillerat i una universitat de prestigi t’oferix estudiar amb ells. Eres molt bon estudiant i pots tenir un futur brillant, la qual cosa pot ser de profit per  al prestigi de la universitat. No obstant, no pots costejar-te ni la matrícula ni la vida a la universitat, per la qual cosa requerixes d’ajut econòmic.

La universitat

Teniu molt bon prestigi per la vostra experiencia preparant a les grans ments de la humanitat. Steve Jobs estudià amb vosaltres. Voleu conseguir que, aquest estudiant, cedeixca a la universitat els drets de les seves futures investigacions. A canvi podeu oferir-li una matrícula gratuïta a cada curs i treballar en algun departamento per treure els diners necessaris per viure.

Aquestes situacions es repartiren de manera aleatòria entre els diferents grups de la classe, i en cadascun 2 integrants representaven una part i la resta l'altra part. Per exemple, en un grup de 5, dos representaven els compradors de la moto i els altres tres els venedors de la moto. El meu consell: no ho disposeu mai d'aquesta manera. Potser penseu que no paga la pena disposar-los dos a dos, però sí. La dinàmica esdevé més real i els resultats d'aprenentatge es disparen. Si una negociació té un comprador i un venedor, doncs en parelles. Si parlem d'una universitat i un futur alumne, doncs ja podríem plantejar dos representants de la universitat i un alumne, fent un trio. És difícil fer-ho d'aquesta manera en alguns grups, però respecteu al màxim la realitat del joc.

Si us fixeu, les dues situacions són molt diferents entre si. En el cas de la moto és més difícil que en el de la universitat arribar a un acord. Per què? Per què en una parlem d'una negociació de suma zero, això és, en que un integrant guanya el que perd l'altre. Aquest no és el cas de la universitat.

I així fou, una volta passats els 15 minuts que els vaig deixar, tots els que jugaren a la situació de la universitat havien tancat l'acord, i no podia dir-se el mateix del cas de la moto.I ahí els planteges la pregunta: per què ocorre açò? Alguns alumnes em respongueren que "el caso de la universidad interesa a ambas partes". Això és, alguns alumnes distingien entre negociacions "guanyar-guanyar" i negociacions "guanyar-perdre". Açò dóna peu a explicar bé la diferència entre ambdós tipus de negociació a la resta, donant exemples d'empreses de la vida real (els encanten!).

Acte seguit, és necessari fer un exercici com el següent, a avaluar mitjançant un full d'equip (veure la presentació de la unitat 2 al post Comencem la Unitat 2: El lideratge).

Exposeu quin tipus de negociació és millor aplicar en cadascun d’aquests casos:

- Negociació dels preus del servici d’una empresa amb un client important.

- Negociació de les condicions laborals entre una empresa i els treballadors.

- Establiment del preu d’un pis entre particulars.

- Negociació de les condicions del servici entre una empresa i el seu proveïdor.

- El pacte del lloguer d’un establiment.

- La compra d’un cotxe.

- El preu del servici de recollida d’escombraires entre una empresa i l¡ajuntament d’un poble.

En efecte, l'activitat finalitza fent veure a l'alumnat que, quan volem una relació duradera amb una altra part, hem de dur a terme negociacions en què aquesta també guanye. No obstant, és també interessant que aquest reflexione sobre la pràctica de la negociació que acaba de fer i així descriguem els principals elements a tenir en compte en una negociació, que són els interessos de cada part, el poder d'aquestes, la interdependència  en la situació negociadora i la forma en que es resolen els conflictes entre ells.

Amb aquesta idea vaig anar a 1r. d'ESO, la qual cosa requeria simplificar el joc de rol. Així, els vaig disposar de dos en dos i van negociar el preu de la moto. Poc a poc anaven tancant preus i ells ja em digueren que el que feien era un "regateo". Jo els vaig explicar que estaven negociant, i ahí els vaig exposar aquests elements presents en la negociació. Seguiren prou bé la classe i amb alguns exemples més vegeren millor la importància dels diferents elements en la negociació. 

Un consell: per explicar la interdependència, dramatitzeu vosaltres mateix dos papers de negociador amb un alumne. Un negociador feble i un negociador dur i inflexible, amb afirmacions com "me paguen un preu major per ella", "no te la pense vendre tan barata", etc. Ho entenen 

Per tant, en aquest cas cal simplificar la dinàmica, centrar-se en els elements presents a l'hora de negociar i després fer menció a la distinció entre negociacions "guanyar-guanyar" i "guanyar-perdre". Realment, jo vaig seguir els continguts marcats pel llibre, i no vaig pensar que, sent l'assignatura nova tant per als de 3r. com per als de 1r. d'ESO, hem de reflexionar molt més sobre els seus coneixements previs.

I ara un joc de comunicació, una de les grans habilitats del líder.

Una volta hem vist què és un líder i quins tipus de lideratge podem trobar, és hora de veure quines són les habilitats que aquest ha de presentar per liderar. En concret, les següents activitats serviran per veure la capacitat de comunicació, de negociació i de treballar en equip tant a 1r. com a 3r. d'ESO. A 3r., a més a més, veurem al final de la unitat lesdiferents formes de motivar els treballadors entre les que pot escollir un líder.

Per veure la comunicació vaig optar, per a 1r. d'ESO, en una activitat que em funcionà prou bé. Volia plantejar les qualitats d'una comunicació efectiva i quines característiques té una escolta activa. Per fer això, els vaig disposar en grups de 4 persones. Un integrant del grup era el líder i tenia un encàrrec: guiar la resta de l'equip per què plasmara en un full, sense veure-la, la figura següent.

Així doncs, un integrant practica l'art de donar instruccions i la resta l'art d'escoltar, ambdós arts tan necessaris en una empresa. Acte seguit, després d'un quart d'hora, veiem els resultats. Com que la figura no era molt complicada, no foren desastrosos.

A partir d'aquest moment comença la classe, i se'ls pregunta el següent a respondre en gran grup:

• Quins errors i acerts creieu que ha tingut el vostre company o companya quan us explicava les instruccions?
• El company que ha donat instruccions, creu que els seus companys han fet més difícil la tasca? Per què sí o per què no?

Els qui rebien ordres em deien que el seu company o companya havia "fet més clara l'explicació perquè es fixava en allò que feien i els corregia a temps", o perquè "explicava tot, tot i tot el que havien de fer en cada moment". Són paraules que ens diuen que han entés que una comunicació efectiva ha de ser molt centrada en el detall i saber controlar si el que s'està comunicant s'entén com cal.

Pel que fa a la segona pregunta, els comunicadors no posaren cap objecció dels seus companys, i junts poguérem fer un recull de característiques que reunia l'escolta activa, tals com estar atent a les indicacions, preguntar quan cal, no interrompre qui està parlant...

La veritat és que, si no hagués sigut per alguns problemes de comportament haguts a classe, em vaig arrepentir de no haver aplicat aquesta dinàmica a 3r. d'ESO. És molt completa, treballant a fons la competència lingüística i la interpersonal, i dóna per treballar els continguts de manera divertida. A 3r. d'ESO, d'aplicar-se, recomane que siga amb una figura més complexa, treballant molt més les seves competències comunicatives. Ara bé, recordeu que aquesta activitat és un complement a les nostres explicacions, no les substituïx.

Una dramatització per començar: els diferents tipus de lideratge.

Aquesta ha estat la primera activitat, que iniciava la unitat 2, dedicada al lideratge. El seu objectiu es centra en definir el lideratge i diferenciar entre els diferents estils que aquest presenta, així com veure la conveniència de cadascun segons el tipus d'activitat desenrotllada.

Els conceptes han estat el lideratge autoritari, liberal i democràtic, i per a 3r. d'ESO s'amplien més tard vers el lideratge transformacional i el lideratge transaccional.

La motivació que em dugué a aquesta activitat és que a 3r d'ESO l'havia de desenrotllar a l'última hora... d'un dijous. Els alumnes ja no venen a una optativa a rebre explicacions teòriques, tal com ens conviden aquests continguts. Així, vais inventar tres papers a desenrotllar per tres alumnes de la classe, basats en empreses que ells bé coneixen per ser-los properes. Els alumnes en qüestió havien de seguir el paper i interpretar-lo breument, i la resta de la classe havia d'interactuar amb ells, d'acord amb el que feren.

Els tres papers es presenten a continuació:

MERCADONA

Hola, sóc el cap de tenda d’aquest establiment i volia explicar-vos com treballarem aquest estiu. Com bé sabeu, aquesta empresa viu pel client, i per tant el client és qui mana. Li direm sempre “el cap”.

Quant a l’organització, de matí montarem la tenda i treurem el gènere, després, a l’obertura, ens dedicarem a la venda i l’altencio al cap que s’aprope a la tenda. Hi hauran dos caixers i la resta arreglareu la tenda, menys quan se us cride a caixes per atendre cues. Entés?

A la vesprada arreglarem la tenda perquè estiga preparada cap a les cinc. Així podrem atendre bé al cap i aquest veurà la seva tenda arreglada. A les 21.30, mai abans, començareu a preparar el gènere per munntar tenda demà. Cap dubte?

PELUCÓN (situada a la localitat del centre).

Molt bona tarda. L’agència està d’enhorabona. Hi han entrat diverses campanyes publicitàries de molts diners.  En total, es tracta de 4 spots per televisió, 5 cunyes de ràdio i 4 anuncis gràfics. Cada especialista en aquests formats ja té les característiques de la campanya al seu casseller. Estaré al despatx treballant i espere les vostres notícies en els terminis establerts. A crear!

DC

Molt bones a totes i tots els components de l’àrea comercial i de tendències de DC. El motiu d’aquesta reunió, com us diguérem, és veure de treure un producte que, sense faltar a la filosofía de la nostra marca, ens servisca per entrar en un mercat més adult, això és, buscar clients de més edat.

Quines suggerències em dieu per canviar el disseny?

La resta esteu d’acord amb el vostre company o companya?

Què penseu que busca una persona d’aquestes edats en un calcer?

Què és el millor que li podem oferir?

Realment, els objectius que pretenia a nivell de comportament de l'aula els vaig aconseguir. Fou un moment divertit que donava lloc a explicar-los, fent preguntes a tot l'alumnat, els principals rasgues de cada estil de lideratge. A més, molts raonaven quines activitats podien ser més adequades per a un estilo un altre, donant exemples. Les dramatitzacions foren prou bones! I els alumnes interactuaren molt i descobriren diferents formes de treballar a una empresa. Com a resultat, estic prou content.

A 1r. d'ESO, donat que l'alumnat era més vergonyós, jo mateix vaig escenificar els tres papers, i el resultat és que dies després encara diferencien entre un tipus de lideratge o un altre.

Acte seguit, ve un exercici a entregar en equip al professor, com el següent:

1. Classifica aquestes activitats segons penses quin estil de lideratge és el més adequat.

• L’atenció en una cafeteria.
• El desenvolupament de jocs i productes multimèdia.
• Les condicions a negociar per un sindicat.
• El disseny de roba.
• Les decissions d’inversió d’un banc.
• El treball d’un perruquer.
• El treball a la construcció.
• Les decisions de política educativa en un partit polític.

Aquesta última es va presentar a 3r. d'ESO. A 1r., els vaig demanar que cadascú exemplifiqués una empresa i pensara en els diferents tipus de lideratge que podíem trobar a la mateixa, a compartir en gran grup, i replenant una taula amb els diferents estils i els exemples. Funcionà prou bé. Sabien dir exemples i quan els deia els diferents tipus d'activitats, les sabien classificar.

A 3r. d'ESO, l'activitat presentada en grups donà bons resultats. Molts grups sapigueren classificar adequadament les diferents activitats econòmiques presentades. Per tant, si veieu al vostre alumnat agoviat i voleu que desconnecte al mateix temps que aprenga els continguts d'eixa classe, esta activitat vos la recomane. Dóna prou de suc.

Comencem la unitat 2: El lideratge.

Degut a que la meva incorporació a l'actual centre en què treballe ha estat entrat el curs, malauradament hauré de començar a contar-vos com funcionen les dinàmiques de grup dissenyades a partir de la unitat 2. En aquesta tractarem el lideratge i començarem veient els diferents tipus de líders existents, per després diferenciar entre liderar i dirigir i veure una a una les diferents habilitats amb què ha de contar un líder.

Una unitat que han disfrutat prou, almenys a 3r. d'ESO. El sabor de boca que se'm queda una volta acabe les classes és prou bo. Els alumnes s'interessen pels conceptes, sobretot si els presentes dinàmiques que trenquen amb la resta de les classes. Recordem que parlem d'una optativa, i sempre podem ser més laxes amb la metodologia. En aquesta assignatura, realment he intentat que no tinguen moltes tasques a casa, i que les completen a la mateixa aula, per tal de no sobrecarregar-los.

Una primera mesura que continuarà durant el curs és disposar-los en grups. A 1r. d'ESO ja ho he fet en algunes activitats, tot i que la meva experiència sempre em diu que amb ells hem d'anar més poc a poc. A 3r. d'ESO, en canvi, estic prou content. La dinàmica de treball, per què vagen acostumant-se al treball grupal, és que em presenten un full d'equip en què em realitzen una sèrie d'exercicis sobre els continguts vistos a classe. D'aquesta manera han de pactar les respostes, i així surt el debat grupal.

Es tracta de grups de 4 o 5 persones, mixtes, que romandran junts fins a finals de curs. Les normes que he exposat pel que fa al treball grupal, i han estat ben acceptades, són les següents:

1. Cada membre del grup és responsable de treballar en equip i d'aportar valor algrup.
2. Cada membre del grup és responsable de fer que els seus companys d'equip atenguen les indicacions del professor.
3. Al final de cada unitat cada integran de l'equip m'entregarà una valoració del treball de la resta de companys, a partir de la qual es negociarà amb aquells que menys estiguen aportant per tal que puguen treballar millor en grup.

De moment, com dic, a 3r. d'ESO em dóna bons resultats. A 1r.d'ESO, en canvi, no trobe el suficient nivell de maduresa per poder aplicar aquest mètode, per la qual cosa duc a terme algunes intervencions mínimes, com dinàmiques de grup o jocs de rol.

D'ara endavant penjaré les diferents activitats que he desenrotllat, escrivint la meva experiència tant a 1r. com a 3r.d'ESO, tenint en compte la utilitat d'aquestes i com m'han servit per treballar els continguts.

L'Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial: la primera aposta per una educació més econòmica a l'ESO

Sens dubte, en aquests dies estem vivint un nou escenari que ja venia sent necessari. L'actual crisi econòmica no ha fet més que dir-nos que l'educació en conceptes econòmics i financers no és tan sols cosa dels grans executius o els economistes. L'economia ens pertoca a tots, i per fi hi ha una resposta del sistema educatiu que té en compte aquesta realitat. Pensar que una persona acabe l'ESO sense saber res de com funciona el sistema econòmic esdevenia una falàcia que finalment hem superat.

En aquest context arriba una nova matèria al sistema educatiu valencià: Iniciació a l'Activitat Emprenedora i Empresarial, de caràcter optatiu, per als cursos de 1r. i 3r. d'ESO. En aquesta assignatura, els alumnes tenen una primera visió de què és emprendre, quin valor té per a un mateix i la societat en què viu, i quins pasos cal seguir per tal de poder dur a terme un projecte empresarial. Conceptes com els préstecs, l'interés, les figures mercantils o la fiscalitat de l'empresa tenen la seva aparició, i la realització d'un projecte d'empresa fictici esdevé central en aquesta nova matèria que intenta despertar l'emprenedoria entre l'alumnat.

Conveniència de l'assignatura: molta. En un país com l'Estat Espanyol, on l'emprenedoria brilla per la seva absència, és cada cop més necessari despertar l'esperit de lideratge i autoocupació entre el jovent. A més a més, no oblidem que l'educació ha de buscar desenrotllar les màximes potencialitats dels i les nostres alumnes, i despertar la voluntad d'emprendre és un nus necessari per a tal fi.

El problema, com sempre, és la poca coherència existent a l'hora de dissenyar aquestes assignatures. La seva aplicació sembla no haver estat pensada. Primer, perquè la comencen a veure xiquets de 1r d'ESO, que no tenen l'edat més adient per a aquests conceptes. A més, aquests xiquets de 12 o 13 anys cursen el mateix currículum que els seus companys de 3r. d'ESO, d'entre 14 i 16. Des d'un punt de vista pedagògic, no té cap sentit. Esperem que els organismes pertinents pensen sobre aquesta qüestió.

No obstant, tenim dues assignatures que permeten als nostres alumnes posar en joc la necessitat d'escollir entre diferents alternatives així com conèixer-se una mica més, sabent on arriben els seus límits. Endavant!

Presentació del bloc

Molt bones. El meu nom és Miquel Manuel Gràcia i Garcia i sóc professor interí de l'especialitat d'Economia al País Valencià. Una matèria de gran importància, però de gran complexitat a l'hora d'apropar-la a un públic tan únic com és el públic adolescent. Sens dubte, els nostres alumnes coneixen en part quin paper tenen al sistema com agents econòmics, però es fa cada cop més necessari les últimes implicacions que pot tenir el seu paper. I és per això que el paper del docent d'Economia a l'Educació Secundària (ara sí, ja podem dir que estem a TOTA la secundària) té un paper trascendental per crear no sols unes mínimes bases per què entenguen el món que els envolta, sinó també per crear millor ciutadans i la conciència cívica que provoca el viure en societat.

Amb aquest bloc presente les diverses activitats que pose en pràctica a la meva aula a les assignatures que els meus interinatges em permeten entrar. Per ara començaré amb Iniciativa per a l'Activitat Econòmica i Empresarial, optativa a l'ESO, però més endavant espere tenir l'oportunitat de proposar més activitats per a les assignatures pròpies del Batxillerat i la nova Economia que aterrarà -esperem que per quedar-se- al 4t. d'ESO.

Cada activitat vindrà explicada pas per pas segons com l'he aplicada a l'aula, tenint en compte, com sempre, quins objectius volem amb l'alumnat i de quin punt partim. També avaluaré la seva pertinència per tractar els continguts i si aquesta és viable tenint en compte les exigències del currículum.

Perquè compartir les pràctiques i treballar en equip ens farà sempre millorar en la nostra difícil tasca, et convide a seguir aquest bloc per veure altres idees que cregues que poden servir-te a la teva aula.

Benvingut, docent. ;-)